1º de mayo: ¡organízate y lucha!


La última reforma laboral ha supuesto la universalización del contrato indefinido “barato” y la transferencia de dinero de las arcas públicas a manos empresariales a través de subvenciones y bonificaciones. Los contratos de trabajo decrecen en derechos gracias a la subcontratación, la indefinición de la obra, la vinculación laboral a los contratos mercantiles, las Uniones Temporales de Empresas o los falsos autónomos, imponiéndose la dramática moda de los Expedientes de Regulación de Empleo como forma “tranquila” de despido colectivo, y muchas veces paso previo a la deslocalización y al cierre de empresas que están asolando la vida de miles de familias y que con el implacable proceso de privatizaciones son aspectos fundamentales del proceso de precarización de la sociedad.


La mitad de las personas asalariadas trabajamos en contratas y subcontratas, obligándonos a aceptar trabajos de menos horas para acabar trabajando en dos sitios, a retrasar la salida del domicilio familiar o, cuando lo conseguimos, a compartir la vivienda, a someternos a unas rotaciones laborales salvajes, trabajando por temporadas o aceptando empleos basura.


Esto conduce a que las personas renuncien a cuidar y ser cuidadas, entregando a la iniciativa privada y al mercado lo que es un deber y un derecho de todos y todas. La Ley de Dependencia es un mero fuego de artificio. El 65 % de las personas autónomas son mujeres, lo que implica la incapacidad del estado en lograr la equiparación de los sexos y la mentira que supone la Ley de Igualdad, que imposibilita la plena incorporación de la mujer al empleo. Y como guinda, tenemos la reforma de la Seguridad Social, con la que aumentan los años que debemos trabajar para acceder a una pensión de jubilación y endurecen las condiciones para las pensiones de incapacidad y de viudedad, perjudicando a todos los trabajadores, pero especialmente a los colectivos sociales más desfavorecidos.


La futura aplicación de la Directiva Bolkestein extenderá la iniciativa privada en la gestión de los servicios sociales, un paso más en la conversión de nuestros derechos en cotización bursátil. Aumentan de nuevo los accidentes laborales graves y muy graves, aquellos que generan una incapacidad de por vida en quien los sufre, y seguimos en más de cuatro muertos al día sólo por ir a trabajar. A costa de la vida de los trabajadores, los beneficios empresariales se multiplican cada año en todos los sectores.
Se impone y generaliza un trato humillante y discriminatorio a las personas inmigrantes que vienen a trabajar a nuestro país y que generan bienes y riquezas, pero que el estado español y la Europa fortaleza obligan a morir en vallas, cayucos, pateras, o las abandona a su suerte.


Vivimos en una sociedad alienada por los medios de comunicación y por una educación irracional basada en valores retrógrados, que no hacen sino generar escenas diarias de brutalidad, ya sea en cercanas guerras, en mujeres asesinadas por la violencia machista, en la extensión de la agresividad cotidiana o en la corrupción generalizada. Esta degradación social promueve un fascismo rampante ante el que el estado no hace otra cosa que fomentar las desigualdades y la ignorancia, promoviendo con ello un nacionalismo anacrónico. Mientras la represión sindical, policial o judicial de cualquier movimiento social crítico es su única respuesta.
Debemos, más que nunca, luchar por los derechos sociales, supuestamente consolidados, para avanzar hacia una mayor dignidad social, calidad de vida y ampliación de libertades para todos y todas; siendo la movilización social y la movilización laboral los únicos vehículos capaces de frenar y resistir ante aquellos que anteponen los beneficios, el poder y la violencia a la vida, los derechos y las personas.


¡Organízate y Lucha!

Leer más...

Trobades internacionals I 07 a París: conferència internacional sindical .

Del dissabte 28 d'abril al dimarts 1 de maig de 2007 tindran lloc a Paris, per iniciativa de la CNT francesa, les trobades sindicals internacionals I 07, en l'organització de les quals col·laboren la CGT de l'Estat espanyol i la SAC de Suècia. Hi assistiran delegacions dels quatre continents. Hi haurà un míting internacional (diumenge 29 d'abril trigui), concerts (dissabte 28 d'abril a la nit i dimarts 1 de maig a la nit) i trobades que es repartiran en 3 dies: del dissabte 28 fins al dilluns 30 d'abril. En la trobada hi participaran delegacions de països com Marroc, Senegal, Guinea, Benin, Camerún, República Sudafricana, Tunisia, Algèria, Bangladesh, Palestina, Colombia, Brasil, Argentina, EEUU, Mèxic, Alemanya, Estat espanyol, França, Portugal, Polònia, Irlanda, Turquia, Grècia, Suècia, Itàlia,... A continuació reproduïm el programa:

I 07 - TEMES DE LES TROBADES DISSABTE 28 ABRIL MATÍ: TROBADES SINDICALS

- Encariment de la vida, salaris, allotjament. Sens dubte, els treballadors i treballadores de tot el món, coneixen una reducció del seu poder adquisitiu, i han de plantar cara a dificultats com la pujada dels preus de l'habitatge, transports o productes de primera necessitat (menjar, en particular). Enfront d'això, diferents moviments socials es desenvolupen amb reivindicacions, que van, de la simple sol·licitud del respecte als drets fonamentals, fins a l'exigència d'una real redistribució de les riqueses: mentre que el capitalisme produeïx cada vegada més, la seva distribució és cada vegada més desigual. - Deslocalitzacions, acomiadaments, atur. La mundialització capitalista implica, cada vegada més, reestructuracions econòmiques, bé sigui en forma de deslocalitzacions, de tancaments d'empreses “no rendibles”, de fusions, etc. Quina és la reacció internacional davant aquesta situació crítica per a molts treballadors? - Cooperatives. El sistema cooperatiu de producció pot ser una alternativa al model econòmic dominant, un mètode d'autoorganització dels treballadors, així com un arma de lluita sindical, en particular, en la recuperació d'empreses en procés de tancament... - Representativitat, dret, llibertats sindicals, repressió sindical. En un primer temps, es tracta de fer un repàs a la situació dels drets sindicals en cadascun dels països presents, en termes de dret d'existència dintre de les empreses i a nivell nacional, del dret de vaga, així com els atacs contra la llibertat sindical. Això per a desembocar en perspectives de lluites i mitjans d'acció comuns per a reforçar el dret sindical. - Sindicalisme revolucionari, anarcosindicalisme i institucions. Quina articulació entre lluites diàries i la visió revolucionària del sindicalisme? Fins a on pot anar el sindicalisme sense perdre la seva independència enfront de l'Estat i la patronal? Quina relació del sindicalisme amb l'esfera política? - Unió Europea. Repàs de les diferents situacions socials i reformes a nivell europeu. Possibilitat d'una coordinació real de les lluites a aquest nivell davant una “europeïtzació” de les lleis i drets dels treballadors. - Serveis públics i privatitzacions. En el nord com en el Sud, el capitalisme no cessa de voler recuperar nous mercats i de deixar d'invertir en allò que no reporta suficients beneficis. Conseqüència: els serveis públics són atacats a tot arreu i reduïts a engrunes, amb impactes socials importants en la població, en particular, la més pobra. Es planteja doncs la pregunta: quina resistència per a quin tipus de servei públic? - Precarietat en el treball. Assistim actualment a un desenvolupament extremadament generalitzat i ràpid dels contractes de treball precari, des dels CDD (contracte durada determinada), fins a la interinitat, passant per la precarietat “disfressada” dels CNE (contracte nou ocupació) i CPE (contracte primera ocupació) a França. Quina resposta, avui dia, davant la flexibilitat del mercat laboral i l'adaptació dels treballadors a aquest? TARDA: TROBADES DE SECTOR - Construcció - Cultura i mitjans de comunicació (inclosa arqueologia) - Educació - Treballadors de la terra - Sanitat-social - Comerç, agroalimentària - Transports (inclòs tren) - Neteja - Metall, automòbil - Telecomunicacions (correus, telefonia, etc.) - Informàtica - Serveis a la persona


DIUMENGE 29 ABRIL MATÍ: TROBADES TEMÀTIQUES - Migracions. Aquest debat aportarà essencialment sobre la política utilitarista del capitalisme en matèria d'immigració: com les lleis permeten el desenvolupament de l'explotació dels treballadors i treballadores immigrants i com organitzar la resposta sindical? - Ecologia. Diverses problemàtiques: energies, contaminació industrial, agricultura (OGM, etc.), creixement i disminució. Com definir una ecologia social? Quin enfocament ecològic per al sindicalisme? - Dones.

Quina lluita de les dones avui? Quin paper del sindicalisme en la seva emancipació? - Antifeixisme. Entre la pujada de les extremes dretes i els assassinats de militants a Rússia per grups feixistes radicals, la qüestió de la lluita contra l'extrema dreta segueix sent inevitable. Quin antifeixisme sindical i radical és possible fer? - Chiapas (intergaláctiques). Es tracta de parlar del projecte de trobada internacional en Chiapas (Mèxic) llançat pel EZLN (zapatistes) per a l'any 2008. Aquests desitgen una participació dels companys i companyes dels continents i països amb els que tenen pocs contactes (Àfrica, Palestina, Àsia, etc.) - Presons. Per tot el món les condicions de detenció van com més va a pitjor (ocupació de les cel·les, tortures, etc.). Sense considerar l'explotació econòmica dels presos, sovint utilitzats com mà d'obra barata. Com qüestionar la presó, l'instrument de repressió de les classes dirigents? Quina alternativa per al dia de demà? - Campanya mundial contra Coca-cola. La multinacional és emblemàtica per la seva actitud de menyspreu als pobles a través del món: des de l'assassinat dels sindicalistes colombians, fins al pillatge dels recursos. Cal una campanya internacional que boicotegi els productes d'aquesta empresa. - Lluita contra l'imperialisme, el neocolonialisme. Entre guerres imperialistes, ocupacions militars de territoris, expoli dels recursos i imposició de polítiques econòmiques liberals lligades al reemborsament del deute extern, el repartiment del món entre els Estats està lluny d'acabar-se. Com el sindicalisme pot i ha d'acceptar el desafiament de la lluita per l'autodeterminació dels pobles, contra el neocolonialisme i l'imperialisme? - Joves. En cada país els i less joves dintre dels sindicats s'organitzen de manera diferent. La joventut és, sovint, al capdavant de les lluites socials en els últims temps: quin és la millor manera de conscienciar a la joventut, amb quina finalitat i amb quins mitjans?

TARDA: MÍTING INTERNACIONAL DILLUNS 30 ABRIL - Trobades confederals: trobada entre representants dels sindicats presents en I07. - Trobada zona Mediterrani: trobada específica sobre la creació d'un grup sindical mediterrani de solidaritat. Proposició de metodologia (per descomptat modificable). Assemblea general sobre l'anàlisi global de la situació a ambdues ribes del Mediterrani (si és possible, que els participants enviïn presentacions per escrit amb antelació per a guanyar temps). En un segon temps, reunions de grups de treball sobre: la lluita contra l'atur i l'estat precari; les llibertats i els drets sindicals; les privatitzacions, deslocalitzacions i el paper de les multinacionals; dones, joves i sindicalisme; immigració i el mercat del treball; la formació sindical; xarxes de comunicació; defensa dels béns comuns (aigua, terres, etc.); lluita dels camperols pobres; el poble amazigh. Tornada després a assemblea general amb informe de cada grup i conclusions col·lectives, campanyes possibles, declaració comuna, etc.). Organitzacions participants: sindicats autònoms algerians (SNAPAP), moviment de arch de Cabília, Lliga Tunisiana dels diplomats aturats, ANDCM Marroc, UMT-Rabat, Espai sindical democràtic (Alhoceima), AMDH, CMDH, FVJ, Xarxa amazigh, CMA (Congrés Mundial Amazigh), secretaria internacional de CNT, CGT-Andalusia. - G8 a Alemanya: G8, és " el grup de vuit " caps de Govern de les nacions més industrialitzades del món. En el moment de la cim de G8, aquest grup pretén resoldre els problemes del món: guerra, fam, pol·lució. Cadascuna de les cimeres precedents va conèixer una contracimera (Gènova o Evian). La pròxima se celebrarà a Alemanya, a Rostock, a principis de juny: perspectives de mobilització. Projeccions de pel·lícules Visites guiades per Paris.


DIMARTS 1 DE MAIG TARDA: MANIFESTACIÓ INTERNACIONAL NIT: CONCERT

Declaració de convocatòria de la Conferència Sindical Internacional I 07 Res per a nosaltres, per a totes, tot !! En l'època actual, assistim, a nivell europeu i mundial, a la destrucció dels assoliments socials amb la desregularització dels sistemes de seguretat social. En l'època actual es multipliquen els atacs en contra dels drets de les treballadores: reformes del codi del treball, inseguretat social globalitzada, privatitzacions, precarietat … Constatem la omnipresència d'un projecte de societat on l'augment de beneficis d'algunes privilegiades i la submissió de la gran majoria, no fan sinó augmentar l'explotació i la pobresa en tot el món. A més, "hi ha encara milions d'éssers humans immigrants en aquest planeta, a la recerca d'una vida millor. I el seu nombre va en augment.

Després s'adonen que la promesa del benestar capitalista no és mes que una façana" (Declaració de la Conferència Internacional de Essen, I 02). La globalització no és nova per al capitalisme. Però la mobilitat, l'agressivitat i la capacitat d'adaptació d'aquest sistema mai han estat tan fortes com avui dia: tancament d'empreses rendibles amb condicions relativament avançades per a les treballadores en un país i reobertura d'aquestes mateixes empreses en una altra part, amb salaris més baixos i pitjors condicions per a les treballadores amb la finalitat d'augmentar el benefici de les accionistes, cosa que no hauria de sorprendre'ns a hores d'ara.


Què fer? A l'altre costat, el moviment obrer i les seves organitzacions semblen menys organitzats en la seva coordinació entre països i en una resposta col·lectiva que al moment de la creació de la 1ª Internacional. Són incapaces de respondre concretament i de reaccionar ràpida i globalment als atacs massius del Capital. Tant en el sindicalisme europeu com en el mundial falten intercanvis d'experiències, suport mutu i solidaritat. El món sindical burocratitzat, el sindicalisme reformista (CES, CSI), corretja de transmissió dels interessos polítics, no vol oposar-se als atacs del capitalisme triomfant. Això, implica, més i més, una oposició amb el sindicalisme de lluita de classes, que no és inexistent, però és feble i d'aparició efímera i desorganitzada.

Per a donar una continuació a les Conferències industrials de San Francisco en 1999 (I 99) i de Essen en 2002 (I 02), la CNT francesa pren la iniciativa de llançar aquesta invitació a totes les organitzacions, grups, xarxes i militants que han participat a les Conferències precedents, així com a tots els nous interessats. Construir la solidaritat internacional Aquesta nova Conferència tindrà lloc a Paris el dissabte 28, diumenge 29, dilluns 30 d'abril i dimarts 1 de Maig del 2007. Quin interès té trobar-se en un context internacional per a les anarcosindicalistes (AS), les sindicalistes revolucionàries (SR), autogestionàries i unionistes ? En aquesta conferència, les experiències de cada lloc, seran una introducció al debat, amb exemples concrets vinguts de la pràctica i de les lluites de cadascun. L'objectiu immediat d'aquests intercanvis : Què som capaços de fer junts ?

La finalitat a llarg termini seria començar a reprendre els enllaços i fer la unió entre les treballadores de diferents països, crear eines d'intercanvi d'informació, mètodes de lluita i d'acció per a una reorganització de la solidaritat internacional.

TOTS I TOTES A PARIS PER A LA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SINDICAL I 07.

Més informació: http://www.cnt-f.org/
Leer más...

Desde CGT Cataluña animan a seguir con la campaña de solidaridad con Laura Riera.

La madrugada del 27 de agosto de 2001 un amplio dispositivo de la Guardia Civil detuvo a Laura Riera en su casa en Terrassa. Laura Riera pertenecía, desde hacía años, a la Assemblea d’Okupes de Terrassa, estaba afiliada a la Federación Local de CGT y militaba en diferentes movimientos sociales de la ciudad, como el colectivo feminista Dones del Sac o la Plataforma antifeixista i antiracista de Terrassa. Durante este tiempo Laura había destacado por su compromiso y activismo. Su detención, cuando tenía sólo 21 años, se hizo bajo la aplicación de la legislación antiterrorista, criticada por múltiples organizaciones defensoras de los derechos humanos a nivel nacional e internacional, así como varios comités contra la tortura de la ONU. Durante su detención Laura estuvo 5 días incomunicada en la comisaría central de la Guardia Civil de Madrid, dónde sufrió de forma reiterada torturas y amenazas que la llevaron a firmar, sin presencia de ningún abogado designado por ella o su familia, la declaración autoinculpatoria que la misma policía le dictó. Después de estos cinco días, Laura ingresó en prisión.

DISPERSIÓN, AISLAMIENTO, RESTRICCIONES DE DERECHOS, TRASLADOS,.

Ahora hace más de cinco años y medio y desde entonces ha estado en las prisiones de Soto del Real (Madrid), Alcalà Meco (Madrid), de Badajoz, Murcia y finalmente en Picassent (València), sufriendo, como otros presos y presas del estado español, la dispersión que extiende el padecimiento de la persona presa también a sus familiares. A lo largo de su estancia en la prisión Laura ha sufrido reiterados abusos: cierre en celdas de aislamiento, aplicación constante del régimen FIES, restricción del número de personas que la pueden visitar, trabas para seguir los estudios universitarios que inició, traslados sorpresa sin poder llevarse sus pertenencias, etc. Durante su encarcelamiento Laura ha realizado varias protestas y huelgas de hambre para reclamar sus derechos y los de otros presos y presas. Esto a menudo le ha costado sanciones y un incremento en el tipo de aislamiento.
EL JUICIO.
Las acusaciones hechas contra Laura le comportaron dos juicios en la Audiencia Nacional, heredera directa del Tribunal de Orden Público del franquismo. El primero de ellos se realizó a finales de septiembre del 2004 (más de tres años después de su detención y encarcelamiento!) y el segundo en el 2005. En el primero se la acusaba de dar apoyo a un comando de ETA que atentó contra el regidor del PP en Viladecavalls el año 2000. En el segundo juicio la acusación era de colaboración con banda armada (de hecho, la duplicidad de juicios es ya de por si irónica, pues probar el primero implicaba, teóricamente, el segundo). En los dos casos ella se declaró inocente y recordó que su primera declaración la firmó bajo tortura. La sentencia del primero fue condenatoria culminando un proceso lleno de irregularidades, en palabras de la propia abogada de la CGT de Madrid que colaboró en el juicio. Fue condenada a 9 años de prisión. Paradójicamente, en el segundo juicio, fue declarada inocente (este es un elemento importante a tener en cuenta, pues como se dice más arriba, participar en un atentado es ya de por sí un acto de colaboración con banda armada. En cambio, en este juicio se decía claramente que esta participación no quedaba probada). A pesar de todo esto, Laura continúa encarcelada.
CRIMINALIZACIÓN DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES.


El encarcelamiento de Laura fue utilizado por el Ministerio de Interior y por algunos medios de comunicación para emprender una campaña de criminalización de los movimientos sociales alternativos y, en concreto, la Assemblea d’Okupes de Terrassa. Esta asamblea había sido hasta entonces una de las más activas políticamente y tenía un apoyo social muy amplio en Catalunya. También la CGT se vio salpicada por este hecho. La respuesta de los movimientos sociales ha sido defender la inocencia Laura defendiendo su trayectoria personal y de militancia, y emprender campañas de solidaridad, con ella y sus familiares.
LA SOLIDARIDAD DE LA CGT.
Desde el momento de su detención, y a instancias de los compañeros y compañeras de la Federación Local de Terrassa, la CGT manifestó de forma clara e inequívoca su apoyo hacia Laura y su compromiso de ejercer una solidaridad activa. Esta decisión se ha cumplido en las diferentes instancias de la organización, desde los diferentes sindicatos, federaciones locales, congresos, comités confederales, etc. Fruto de esta solidaridad Laura ha recibido cartas y visitas de compañeros y compañeras, apoyo jurídico de la abogada de la CGT de Madrid, asistencia de compañeros y compañeras del sindicato en los juicios, presencia y recuerdo de Laura en las manifestaciones del 1er de Mayo, escritos en los medios de información del sindicato, aportaciones económicas que han sido decisivas para poder garantizar a sus familiares más directos mantener el ritmo de visitas a las distantes prisiones dónde Laura ha estado.
LAURA AÚN ESTÁ ENCARCELADA. QUÉ PODEMOS HACER?


Han pasado más de cinco años y todavía quedan más de tres para que Laura salga de prisión y desde CGT de Catalunya continuamos denunciando: la existencia de la Ley antiterrorista que permite el aislamiento y la tortura de las personas detenidas, el mantenimiento de la Audiencia Nacional, heredera del Tribunal de Orden Público franquista y la criminalización de los movimientos sociales que lleva a cabo, de forma sistemática, el estado
Por todo esto desde CGT Catalunya pedimos vuestra solidaridad activa, y animamos a cada sindicato y federación a: realizar aportaciones económicas en la cuenta de solidaridad de Laura Riera como medida activa y visible de apoyo. El número de cuenta es: 2100 1391 96 0200043433 (poner en el concepto “solidaridad con Laura Riera” y la Federación o sindicato que hace la aportación) realizar actos y actividades de denuncia de la situación de Laura y difundir su caso siempre que sea posible estar atentas a los actos y movilizaciones que realizan otros colectivos y colaborar y participar de forma activa escribir a Laura por recordarle que no está sola: Laura Riera Valenciano CENTRO PENITENCIARIO DE VALENCIA Ctra. N-340, km. 225 46220 Picassent (VALENCIA)

Secretaría Acción Social CGT
Leer más...